JOSEP MORAGAS. Anàlisi superficial i reduccionista

“Tant de bo afusellin a Artur Mas”.

Així, de cop, aquesta afirmació sona, si més no, forta. Segurament m’haurien de jutjar i seria condemnat per dir això en una democràcia normal perquè és discurs a l’odi.

Que quedi per endavant que els acudits pels quals ha estat jutjada Cassandra Vera no fan gens de gràcia, però d’aquí a comdemnar-la a presó hi ha hauria d’haver kilòmetres. Jurídicament parlant, en aquest país els límits de la llibertat d’expressió són unes línies molt poc visibles i gens definides. I això porta molts cops a arbitrarietats: això sí, això no i això potser.

Teòricament aquesta llei s’aplica igual en tots els mitjans escrits: està en el mateix sac un diari, que una revista que una xarxa social. Però hem de tenir en compte que són plataformes diferents, que en xarxes socials et pots tapar la cara i que les xarxes socials són el més proper que utilitzem respecte al que diem en una conversa de carrer.

D’acord, a la gent això se li ha d’explicar millor, s’ha de saber diferenciar entre el que diem entre amics i el que diem a xarxes, on estàs exposat. Però tampoc pots limitar el que diu la gent en el seu mur, ni en el seu perfil.

I el que més espanta de tot plegat és que fent una anàlisi superficial i reduccionista de tot això et surt que una noia és condemnada a 1 any de presó per tweets i un polític és inhabilitat i expulsat del congrés per fer una constellada com el 9N. Hi ha moltes d’altres tantes coses on hauríem de posar l’ull, i moltes altres coses on la justícia haurà d’anar tan ràpid. I això no sol passar.

picasion.com

JOSEP MORAGAS

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *